Abans de començar volia aclarir, o fer una menció, que a Comercial Ramos ens dediquem a les instal·lacions comercials de TOT tipus de negocis, magatzems, oficines i un llarg etcètera, tot i que hem de reconèixer que la nostra especialitat són les botigues d’alimentació. No és que un dia ho vàrem decidir, si no que les circumstàncies i els nostres clients ens han portat per aquest camí, del qual estem molt contents i orgullosos.
Dit això, avui parlarem un altre cop de les botigues d’alimentació, i intentarem donar-vos algun truc. Partirem d’alguns mètodes que utilitzen les grans superfícies, però com veurem, això no vol dir que ens sigui útil a les nostres botigues.
Una de les coses en que ens podem fixar, és que molts supermercats posen la zona de la fruita i la verdura al principi, a l’entrada, perquè quan entrem tinguem una visió molt agradable de productes frescos amb una gran gama de colors que ens fa sentir be. Aquest és un bon truc, però que passa si posem la zona de la fruita i la verdura al final de la botiga?? Doncs absolutament res, també és un bon truc. I perquè? Perquè són productes de primera necessitat i els aniran a buscar allà on estiguin, i si estan al final de la botiga, el que fem és “obligar” al client a passar per tota la botiga, i això pot fer que pel camí vegi alguna cosa que no havia pensat comprar o que no sabia que volia… Així que dit això, el que podem fer és posar productes de primera necessitat com la llet, els iogurts, el paper higiènic al final de la botiga.
Un altre truc que fan anar les grans superfícies és posar el producte més car, de la mateixa categoria, a l’altura de la vista. Doncs per una botiga petita discrepo, com a opinió personal ho faria al contrari. Agafem com a exemple unes galetes de gingebre amb panses, fruits secs, trossets de xocolata i sucre de canya; la marca del preu més econòmic la posaria a l’altura dels ulls i després aniria baixant amb les més cares i les marques més conegudes. Pel primer lloc que comencem a buscar una cosa és a l’altura de la nostra vista i després anem baixant, d’aquesta manera és més fàcil fer un cop d’ull a tota la prestatgeria.
Ara bé, això ens podria portar per dos vessants:
Primera: Si poséssim els productes de més valor a la part de dalt les compres sumarien més diners, i fent-ho al revés les compres no pugen tants diners.
Segona: Posant els productes més econòmics a la part de dalt, pot ser podríem acabar amb la típica i tòpica creença que les botigues petites i les botigues de poble són més cares.
I òbviament em decantaria per la segona opció, amb l’esperança que s’acabi aquesta falsa creença.
Per avui ho deixaré aquí, i a la pròxima us contaré algun truc més. I ja que he obert el meló, parlarem de les botigues petites i de les de poble.